Conversa fàcil sobre la mort

Precedents a l’escena: Una de les poques coses que he tingut sempre clares en la meva feina de mare ha estat que volia tractar la mort de cares, amb els meus fills. Els peixos dels nens, quan han mort de sobrealimentació, mai no han desaparegut misteriosament a la nit per fugir amb en Nemo al país de les anemones, no. En dues de les tres ocasions, quan les condicions així ho han permès, els han vist surant i els hem dit adéu mentre giravoltaven tassa del vàter avall. Fins i tot ara tenim la sort de tenir un galliner i de viure de la vora petites dosis de mort que m’ajuden a viure-la tots plegats amb la màxima naturalitat que podem. A saber: el primer pollet que vam veure néixer va morir deu dies després a bec del gall, per incompetència i desconeixement de servidora. El cadàver va ser descobert pel petit de la família i el gran va ser el triat per anar-lo a llençar al contenidor. Consti que no som insensibles ni ens ho prenem a la babalà, que se’ns van humitejar els ulls.

Extracte: Conversa sobre la mort (una de tantes, darrerament) entre un nen de 3 anys i 8 mesos i la seva mare (Màster en autodidàctica de la mort).

Escenari: La cuina, on el nen “sopa” mentre passa conversa amb sa mare.

Diàleg:

— Mama, quan ens despertem després de morir-nos…
— … (Fa cara de circumstàncies)
— Mama, quan NO ens despertem després de… Mama, després de morir-nos no ens aixequem?
— No, vida, quan ens morim ja no ens despertem.
— I per què? (indignat).
— Perquè no, fill, perquè quan ens morim ja no tornem a viure més.
— I tothom es mor?
— Sí, nino, tothom. Tot el que neix, es mor.
— Però jo no em vull morir, quan sigui molt gran i vellet.
— Falta molt, rei. Menja.
— … El papa també es morirà?
— Sí.
— I en ….. (el seu germà)?
— Sí.
— I tu?
— També.

(Avancen les preguntes sobre la possible mort de quasi tota persona coneguda, de major a menor grau de proximitat sanguínia. Després de l’allau de respostes afirmatives, abaixa el cap i les espatlles en la clàssica postura de tristor i decaïment. No com a caricatura d’un gest après, sinó com a acte reflex de la seva ment exhausta i impotent. Silenci reflexiu durant cinc segons).

— Doncs quin pal (ho diu amb ulls rodons i enfadats, que no angoixats).
— Ja ho pots ben dir, fill, una caca de les grosses. Va, renta’t les dents.

niño-enfadado

Anuncis

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s