La llibreta

Tenia palplantat al costat aquella mena de geni estrany amb perruquí en comptes de turbant i uns peus enormes enlloc d’una làmpada màgica. Duia un llapis entre els dits i un altre rere l’orella i recolzava una llibreta sobre el genoll superior de les cames creuades. Tot plegat li conferia una postura d’un efeminat estrany, això sí. Em vaig fixar que el pantaló de pana estava gastat en la zona de recolzament de la llibreta, el frec de tants desitjos inconfessables devia ser enorme! El pseudogeni anotava a la seva llibreta paraules soltes, conceptes, idees, la llista de la compra? mentre jo xerrava.

llibreta_Chris_Campbell_0

Un dia em va semblar endevinar que després emmarcava els mots dins de cercles, quadrats i triangles. Amb alguns s’hi feia, vaig arribar a valorar que devia fer servir un ample de línia de dos punts i mig, al menys. Unia aleshores les caixetes entre elles amb fletxes de línia continua, fragmentada i de pics. Fins i tot englobava formes dins de sacs boteruts. Els meus sentiments, pensaments, neurosis i somnis prenien aleshores una imatge tan estructurada que qualsevol hauria dit que estic sonada.

Tot això ho vaig veure un dia d’esquitllada. Potser el que realment reconstruïa era l’arbre genealògic de la seva família o la darrera fantasia sexual de la pacient anterior. Però no ho sabré mai perquè encara em dol reconèixer que la meva miopia ha deixat de ser incipient —fa anys, a més— i sóc incapaç de prendre la decisió de dur les ulleres tothora. En moments d’incertesa com aquell, on si no hagués estat tan presumida hauria sabut del cert si el meu món intern i obscur pot assemblar-se a una obra d’art cubista, és quan em penedeixo amb més ràbia continguda de la meva mandra a dur-les. I dic continguda perquè em vaig reprimir, molt. Perquè el que m’hauria agradat fer és abraonar-me sobre ell, arrabassar-li el paper i sortir corrents per la porta, no sense abans etzibar-li un cop de colze al nas, més que res per veure si la burilla penjant que li veia des de l’inici de la sessió acabava per decidir-se a saltar al buit.

I arribar a casa amb la meva obra d’art, emmarcar-la i penjar-la al capçal del llit.

Anuncis

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s