De per què no escric més ni més sovint

Pensant, pensant, he arribat molt lluny.

Com que no controlo prou l’art d’escriure us aviso que això que acabo d’expressar (i tot el que vindrà, possiblement, a partir d’ara i durant aquesta estona que dedicaré a escriure) és en clau irònica i egocèntrica. Enceto una nova categoria que es diu Conclusions.

Deia que de tant pensar, de vegades, avanço. I sembla que fins i tot faci camí, un de curtet, sense sortida ni destí. Però, com diuen aquells a qui els agrada caminar, la motivació no és tant allà on vas sinó el propi procés de fer que et surtin butllofes als talons. Jo porto el cervell ple de tiretes.

tiretes

En aquest camí del meu pensament, sender d’arduosos ascensos rocosos i felices baixades heidianes, he arribat fins en alguna conclusió. Avui us presentaré les referents a per què no escric més ni més sovint.

1) No escric més ni més sovint perquè estic convençuda de que el que tinc per explicar no importa (ni aporta) el més mínim a la majoria de la humanitat. Sent modestos, ni a la gran majoria d’amistats i familiars. D’altra banda també pressuposo que de tant pensar-me els pensaments arriben a ser tan obvis per a mi (possiblement per esgotament neuronal), que també ho deuen ser per als altres. No tinc cap pensament extraordinari rondant pel cap. Em consta. Hi ha tantes i tantes persones que tenen idees interessants per compartir…

avorriment

2) No escric més ni més sovint perquè no tinc la suficient tècnica bífida ni manca de vergonya com per dir tot el que se’m passa pel cap i de debò em motivaria a escriure i que podria tenir cert interès per als lectors (encara que només fos per fer el xafarder). Seria genial ser insensible, asseure’m davant l’ordinador i teclejar frases amb segones, o directament amb primera i gas a fons, exposant al món sencer que la meva manera de veure les coses és “La manera”. Però no tinc estómac ni tècnica. I sí, encara tinc vergonya i sentiments.

bífida

I ara, rellegint el text (jo, no vosaltres), no em direu que, al menys en la primera conclusió, no he estat encertada.

Anuncis

Un pensament sobre “De per què no escric més ni més sovint

  1. quantes i quantes vegades aquest mateixos sentiments han frenat els meus dits, i ara fins i tot la meva ment.
    Des la infinitessimal majoria dels teus admiradors, et demanaria que no paressis, o si més no, que sàpigues que algú et llegeix, i espera àvid els teus fillets, que com formiguetes disciplinades entren, una rera l’altre, a nodrir els nostre aixut encèfal.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s