Adéu, pare, adéu!

Avui t’he vist després de vint-i-sis anys. Potser menys, perquè durant els primers mesos encara et veia amb claredat, però com saps justejo de memòria visual i de consciència del teu dol. Et vaig amagar de seguida en algun calaix de l’estómac per mirar endavant, per omplir el buit que vas deixar. ¿Recordes, encara, aquella vegada que te’n vas escapar i vas aparèixer de nit, per dir-me que tot havia estat un malson? D’això fa tant de temps que avui m’ha costat creure’t.

Descobert en la llunyania com un primer esborrany, i mentre la memòria vencia la distància, m’he afanya’t a perfilar-te els cabells, les celles, els llavis,… tot allò que recordo de tu amb més claredat. No ha estat fins que t’he tingut ombrejat que m’he meravellat de que encara hi fossis, dins del meu cap.

I t’he observat en la distància, mentre em miraves de reüll, encarat al mar. El vent jugava amb els teus cabells i tu només tancaves els ulls, somrient la pau que ja deu fer temps que has trobat. Que sorda m’he tornat.

Avui, el dia menys esperat, quan ja començo a reconèixer certa alegria i quietud en veure’t, t’esvaeixes en un bluf. Se t’endu una gavina, entapissant-li les plomes.

I mentrestant, bellugo les mans i crido “Adéu, pare, adéu!”.

café

 

Però jo sí que he trobat més informació en aquesta pàgina.

Anuncis

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s