Sobre gustos…

Si un bon dia algú sentís curiositat sobre els meus gustos literaris li podria dir que m’agraden els escriptors que escriuen així o aixà. Si em preguntés, possiblement li respondria que prefereixo els autors que elaboren extenses descripcions dels seus personatges principals, tot i que potser acabaria confessant que xalo més amb els concisos i breus, perquè m’obliguen a fer anar la imaginació a tot drap. I després de pensar-m’hi, potser, m’atreviria a dir-li tres o quatre noms, que farien una mica de llista.

Això és el que rumiava jo ahir al vespre després d’una trobada virtual entre una escriptora i uns quants aprenents: què diria jo si un bon dia algú sentís curiositat pels meus gustos literaris així, amb noms i cognoms?

Aquest matí, després de llegir un parell de textos breus pescats de la xarxa, se m’ha desembossat la pregunta i n’ha sortit la resposta. I aleshores ha estat quan he decidit fer públic que no m’agrada cap autor com a ens, tot ell. És veritat que hi ha escriptors que no acostumen a agradar-me ni gens ni gota i d’altres que l’encerten més sovint, amb mi. És semblant al que passa amb els cuiners, no tots els plats que fan a Can Galan m’agraden per igual, però m’agrada anar-hi de tant en tant. Fins aquí tot normal, cap revelació miraculosa, res d’especial.

Però quan he aconseguit concentrar-me durant un minut seguit en la mateixa pregunta, se m‘ha refermat la intuïció d’un tret diferencial entre els que aconsegueixen que repeteixi en llegir-los i els que van quedar oblidats per sempre més en el primer capítol de la seva premiada novel·la (eh, tenint en compte que sóc una humil lectora rasa sense gaire cultura de clàssics i ni best-selleriana ni lletraferida en excés). El fet és que sovint, o si més no de tant en tant, els que m’agrada llegir escriuen una frase, un relat, un capítol, un vers, que em fa venir unes ganes incontrolables d’escriure. Hi ha autors que ho aconsegueixen molt sovint, n’hi ha d’altres que només molt de tant en tant. N’hi ha que més que fer-me venir ganes d’escriure em fan venir ganes de plorar, o de dormir.

I ara us deixo, perquè amb les pel·lícules em passa el mateix però diferent, que algunes em fan venir ganes de viure i d’altres em treuen les ganes d’escriure.

Advertisements

4 pensaments sobre “Sobre gustos…

  1. Tots els escriptors tenen coses dolentes, i gairebé tots els escriptors tenen coses bones. Es normal que no existeixi l’escriptor que només té coses bones, seria l’escriptor perfecte, llavors els altres escriptors li agafarien mania i se’l carregarien i llavors encara vendria més perquè els autors que acaben de morir sempre vènen més que mai i …. deixem-ho aquí.

  2. I afegeix-hi que les coses bones i les coses dolentes de què parles sovint depenen no només dels gustos del lector, sinó també del seu estat d’ànim, moment vital i nivell d’estrès. Deixem-ho, Pons, deixem-ho. 🙂

  3. Sempre és una pregunta molt difícil aquesta dels escriptors, llibres o pel·lícules preferides. Impossible de contestar! Suposo que al final ens agrada aquella visió del món que fins ara no coneixíem, o la que posa paraules a sensacions que sempre hem experimentat i no hem sabut identificar. Però m’agrada pensar que ens apassionen els creadors que precisament ens desperten les ganes de crear. Enhorabona pel blog!

    • Més que amb les pel·lícules, estiraria la pregunta cap als directors, saps? Quin director t’agrada? Doncs depèn! 🙂
      Robert, gràcies pel teu comentari i benvingut a Sac de sastre!

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s