Així passen les tardes la Sra. Vida i la Sra. Mort

A en Jordi i als que deixa

Sempre s’ha dit que la vida és injusta, que encara ho és més la mort, i que tot és atzar. Però de vegades sembla que no ho facin del tot a la babalà.

Jo aquesta tarda he imaginat que, de tant en tant, la senyora Vida i la senyora Mort passegen com dues dames –una vestida de color gris i l’altra de negre, totes dues endolades– pel front de mar, amb sabatilles de quadres, com qui ho fa pel jardí de casa un dia d’hivern. Van molt juntes, íntimes amigues, de bracet, tafanejant dins les mirades dels vianants, fent-ne riota, triant aquelles parelles que més s’estimen, les famílies més unides.

– Què et sembla, Vida, creus que ja en tenim prou? –diu la Mort al cap d’una estona.

– Potser sí, ja em fan mal els peus –es queixa la Vida, que sempre ha estat la menys soferta de les dues.

I aleshores s’asseuen en un banc i canten una plata d’enciam entre aquells que els ha semblat que eren massa feliços, entre els que tenien els ulls més brillants i el somriure més sincer. I és clar, sempre toca. Potser és que la Vida necessita fer-se fregues a les cames amb condol i que les arrugues de la Mort només s’esborren amb dolor.

Llum i força.

Anuncis

4 pensaments sobre “Així passen les tardes la Sra. Vida i la Sra. Mort

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s