El Miracle

Aquest cap de setmana passat vaig marxar a un santuari a mirar núvols —que diuen els que contenen la sorpresa—, a una mena de secta, no? —que diuen els que tenen por del que no coneixen—, a allà on et fa bé —que diuen els que, “tot i fer aquestes coses”, m’estimen.

Tenia previst desconnectar, deixar de pensar i alhora escriure, inspirar-me. Però només vaig prendre notes el primer vespre, a l’arribada a un Solsonès que se’m presentava immens, introspectiu, d’hivern; abans de la quietud que troben els que en saben.

Ni mig got de silenci intern vaig aconseguir esprémer. Potser una gota mentre m’adormia asseguda en un banc de meditació a la capella de Sant Gabriel. Potser una altra mentre contemplava d’immensitat de la Natura estirant-se a l’hora de l’albada.

sant_gabriel

La resta van ser pensaments interrogatius formulats sobre inquietuds latents, sobre la necessitat del repòs, sobre la immensitat de l’univers.

Que, tot i ser eterna primavera, jo, hi tornaré al maig per escoltar amb atenció el meu atrafegat brogit i, de fons, l’important.

Anuncis

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s