LA MEVA VIDA

Semblaria que no tinc res a dir, o potser la gent parla massa.

pedres

Observant la meva vida amb un telescopi des d’aquesta taula m’adono que és ben petita, menuda i sensatament tranquil•la, una existència aconseguida amb la lenta constància i el tenaç esforç de qui l’ha polida amb una llima d’ungles.

La meva vida petita és un tot que em serveix de refugi quan la inflamabilitat de la ment m’exacerba. És aleshores, quan trontollo de cap, que prenc els prismàtics i miro les quatre parets que ara em fan de casa i les ànimes que m’hi acompanyen fidelment cada dia, amb els seus egoismes, jocs, preguntes inquisitives i respiracions a l’altre costat del llit. Ho miro tot des de la llunyania, en conjunt, doncs, i una àncora em tiba de retorn i m’aferra a l’únic que he aconseguit a base d’amor. Un llast amb connotacions que em subjecta amb fermesa al fons de la vida, que em manté a flor d’aigua, permetent-me no vagarejar en els mons dels meus malsons ni enfonsar-me en l’abisme que em crida insolent, encara massa sovint, rere els marges.

La meva petita vida abrupta que un bon dia vaig anar arreplegant vora el camí —còdols semipreciosos que poleixo, encero, abrillanto amb deler—, que m’abraça i m’estima i em permet no marxar, volàtil, núvols enllà.

Advertisements

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s