PORUGUES QUÈS

Avui m’he despertat amb ganes d’escriure, d’escriure no sé què.

quès

D’escriure per obrir una porta a algunes de les tantes quès que encara resten amagades dins meu, com petites daines que reposen, mimetitzades entre el canyís, mentre una mare que no és la seva busca, despista. Pobres quès, paralitzades, que han de restar en silenci veient com la brisa fa moure el plomall visible d’unes tiges resseques, marrons, dansa primaveral.

Ja en fa trenta-nou, que les petites quès han nascut, moment de seguir amb el cap despert la seva mare verdadera, la mare Terra, mostrant-los el camí ple de perills que els esperen. Però són quès porugues, prefereixen restar immòbils, encara un dia més, només un, que els fa por moure les orelles, pànic les guilles irritades per tantes quès saltironejant Terra enllà.

Anuncis

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s