Personal, sense expectatives ni contemplacions. Dia 3.

Seguir el fil del dia abans, però només en la seva ànima. Una ànima que doni cos i aguanti el cordill del fet de ser la que escriu. Com la nostra, d’ànima, que subjecta el cos més o menys dret perquè —tot i que ens surtin fils i idees i plors volant amb cada temporal de llevant— puguem anar tirant la nostra vida (no escriuré endavant, perquè rima). Dia tres i sense canvis destacables. Potser només un retrobament del riu inicial. Una quarantena de vint-i-un dies —ja divuit— just en el mes més agonitzant de tots els que es fan i es desfan.

riu

Advertisements

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s