Personal, sense expectatives ni contemplacions. Dia 4.

Silenci en un document titulat “Personal”. Silenci allà i en el teclat. Silenci només trencat per una munió de fresses que dificulten —què dic dificulten? Impossibiliten!— realment la quietud. Un miratge de silenci desitjat però alhora escanyant, que cal forçar-me a trencar per no quedar-me altre cop atrapada en el brogit constant d’un pensament inconnex, esfilagarsat.

Procuro no aprendre res del que estic sentint, escoltant, llegint, veient. M’inunden els ulls imatges que podria jutjar, les orelles frases que podria interpretar, el cor angoixes que em podrien ofegar, el nas aromes que em farien recordar.

Tot tancat. La porta, les finestres, només s’obren enfora. Tancat i en silenci. Per no pensar.

fil

Advertisements

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s