Personal, sense expectatives ni contemplacions. Dia 5.

Sovint ens equivoquem de paraula, diem incertesa quan sentim por, o confessem por quan l’únic que ens fa nosa és l’incertesa. Absurditats, d’altra banda, sobre les quals sentir incertesa (o por). Problemes encara irreals, no vitals, gens importants.

Potser els xinesos tenen raó i l’hivern és l’estació de la por, potser ens venç l’instint primari de supervivència, com als nostres avantpassats, i l’inconscient no acaba d’entendre d’astronomia, no creu que després de la primera caiguda del sol vingui una remuntada lenta. Un primer hivern i un segon. Un hivern que camina cap a l’obscuritat, cap a la quietud i l’infertilitat; un hivern encara més fred, però que ens durà més hores de sol, d’un repòs silent que emmagatzemarà energia per a l’esclat de la vida.

Penso, avui, dia 5, que és el desequilibri allò que ens fa escriure, que ens empeny a pintar, que ens obliga a crear. La inestabilitat inestable, redundant, sense ordre ni ritme, sense cicles —imprevisible—, és la que permet a l’espècie humana de plasmar idees plàstiques (sí, incloc l’escriptura com a element plàstic) com a alleujament dels individus especialment inestables. I aquesta reflexió, avui, dia 5, no deixa de proporcionar-me cert grau de consol i confort en la meva ment atrafegada.

por

Advertisements

Un pensament sobre “Personal, sense expectatives ni contemplacions. Dia 5.

  1. Carme, no deixis de tenir por o incerteses, pensa que la vida no tindria cap sentit si tot fos seguretat. Aquestes inestabilitats fan aflorir racons amagats de les persones.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s