Personal, sense expectatives ni contemplacions. Dia 6.

Avui m’ha semblat entreveure una escletxa de llum. Me n’he convençut, de ganes que tinc de trobar en quin llit sóc, quina és la porta ajustada que em recorda que sóc a casa en la foscor. Sóc a casa? Potser és la porta entre els dos móns!

Després han plogut pedres que han tapat la sortida de la cova, i la nit ha vingut encara més intensa que la d’ahir: blava, de tan negra.

Si és que esclar, avui només és dia sis.

6

Advertisements

Un pensament sobre “Personal, sense expectatives ni contemplacions. Dia 6.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s