Personal, sense expectatives ni contemplacions. Dia 10.

Em crema la pell, i no és per febre ni desig. Com si algú, des del meu interior, passés un paper de vidre del tres contra la dermis per deixar sortir… què? La cremor va i ve, però queda la zona hipersensible al tacte de la roba, a la temperatura dels dits, al contacte del sacsó.

Espero que només necessiti dormir. Ja són dues nits esperant que passi la tibantor. Que algú em digui que tot això és només una bola dins del meu cap que ha triat la pell de la costella perquè li venia de pas, de baixada. I que ja vol sortir, infant prematur, per córrer lluny de mi.

paperdevidre

Anuncis

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s