Eina

M’ha passat una cosa terrible: he perdut una eina.

Una de les poques que de vegades, sovint, o no tant, em feia sentir bé. Tot i així, i ara que ho veig per escrit, que ho reflexiono, potser no és tan terrible, potser ha estat una sort, perdre-la. Recordes que més aviat era un mal de cap, una angoixa, un destorb? Una eina que no acabava de rodar del tot fina, que funcionava a empentes i rodolons, molt poc eficient i escassament eficaç. 

Però…

De vegades, poques, algunes, de tant en tant, em regalava bons moments, tot s’ha de dir, no cal ser desconsiderada. Creativitat, improvisació, saber què escriure, poder inventar històries i lligar-les, amb més o menys encert, on ets?

Però…

I què? No recordes les desil·lusions? Has oblidat la frustració? El teu cervell no és idiota del tot. O més aviat, potser, va ser-ho durant massa temps. Ara és l’hora de fotre fora el nyigui-nyigui de la ment, pesada, per déu.

Vés a saber quan serà el dia que, com diu “ella”, només des del silenci, des del buit més intens, podràs crear de veritat, amb autenticitat, sense neurosi.

Em centraré en desindentificar-me, en perdre la ment en l’aquí i l’ara.

PD: Més de la mateixa cançó, ho acabo de veure, sí.  Res no ha canviat. Tinc problemes de memòria. Quina sort, sempre tot és novetat…

tool2

Anuncis

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s