Escriure xisclant

Voldria escriure un crit que esparraqués les seves vides amb la meva veritat. Escriure cridant tot el que els he de dir, escriure-ho ben fort, ben alt, perquè ho llegissin de lluny. Voldria escriure’ls que em van trencar l’ànima en dos quan no em van deixar plorar, que la segueixen trinxant en bocinets cada vegada que em llencen pel damunt les escombraries que no han sabut gestionar, com si jo fos el contenidor del rebuig, gris, lleig, que ningú no vol al costat però que a tothom fa servei. Que més dóna que estigui brut, si put igual?

crit

Però en comptes d’escriure xisclant, callo a soles, llegeixo en silenci, deixo cremar les paraules a les puntes dels dits, apago la ràbia a les tecles de la prudència o, fins i tot, a les majúscules de la compassió. Encara que el foc m’ompli els ulls. Perquè la meva mort els farà entendre que jo no he vingut per escriure’ls ben alt que viuen ferint, sinó que una es pot morir netejant.

Anuncis

Un pensament sobre “Escriure xisclant

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s