Ja, uns quaranta

Una dona d’uns quaranta seu al sofà de casa seu.
Mira la televisió, que està apagada, mentre xarrupa una tassa de brou envasat, escalfat al microones, el súmmum de la idiotesa de les bones intencions.
Té una estoreta calenta sobre les cervicals, farcida de fang, que també ha escalfat al microones. S’imagina el seu cos ple de microones petites, radioactives, a l’estómac i a la columna, corrent amunt i avall, jugant als autos de xoc.
És negra nit. Els nens dormen. Ella pensa en escriure. Fa setmanes que no escriu. En té ganes i desganes alhora. Una mandra terrible l’envaeix, però obre l’ordinador i s’hi posa. Com el sexe, que tot sovint li fa mandra però que sempre pensa, un cop s’hi ha posat, que és de les coses que la fan sentir millor. Que ho hauria de fer més sovint. Com l’escriure.
Comença a teclejar i sent un dels nens que estossega. S’irrita. Se li infla la vena del coll, abans això no li passava. Es fa gran.
És una dona i encara no se n’ha adonat. Encara està en ser noia, tot just fa uns moments que ha aconseguit sortir de la psicosis de la infantesa. ¿I ara s’ha de trobar ja asseguda al sofà, fent glops a un brou precuinat, amb un sac tèrmic a les cervicals i la vena inflada al coll? De veritat que ara, ja?
Tanca l’ordinador. Acabarà de sopar. Mirarà la televisió o avançarà feina. Necessita que passin vint setmanes tot d’una. Però no vol que el temps corri d’aquesta manera. Ganes i desganes alhora. Perquè després d’aquestes vint potser també n’arribaran d’altres que voldrà que volin.
I volant, volant, ja n’hi han marxat uns quaranta.

Anuncis

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s