Corredora de fons

Amiga, la vida no és una cursa contrarellotge. No és cap cursa per veure qui és més guapa en l’adolescència, ni qui lliga més, ni qui es desvirga abans. No és cap cursa per comprovar qui perd més quilos en menys dies en la joventut, ni tampoc per demostrar qui pot tenir més fills sense epidural o qui pot alletar durant més mesos. Ni tan sols és cap cursa per conèixer qui té més traça educant els fills o qui té més paciència per no fotre’ls un calbot quan el límit ha estat esparracat.

Oblida’t, bonica, la vida no és cap cursa per arribar a saber qui gestiona millor les emocions, qui és més equilibrada, qui té més amor per donar o qui és més espiritual, qui menja més bio, o qui manté més relacions sexuals amb el seu senyor company. La vida tampoc és una cursa per veure qui fa menys panxa, qui dissimula més els cabells blancs, les arrugues o qui té l’amant més jove.

De debò, preciosa, que la vida no és cap cursa. Deixa de córrer i d’estar pendent per si et veiem com ho fas. Que ho fas molt bé, maca.

Tranquil·la, eres la més guapa a l’insti, la que vas lligar més, la primera desvirgada. Perdies molts quilos en pocs dies, vas parir els teus quatre fills sense epidural, els vas donar teta fins poc abans de la pubertat, vas tenir molta traça educant-los i mai, mai, no els vas fotre un calbot. Ets la que millor gestiona les emocions i la que dona més amor a tort i a dret. Ets molt espiritual, acaricies amb les puntes de l’ànima el teu déu cada dia, ets tan especial… Menges de puta mare i folles amb el teu home tot sovint i (humm!) de quina manera. No fas gens de panxa, ni es noten els teus cabells blancs, quasi no fas arrugues i segur, segur, que tindràs l’amant més jove i més literat de tots, si algun dia t’ho proposes.

Ho trobes ridícul? Doncs corres per això, reina, per arribar a la ridiculesa.

Bona sort, corredora de fons.

avorriment

Anuncis

4 pensaments sobre “Corredora de fons

  1. Molt ben expressat! !!! M’ha agradat molt.
    Va aver-hi una etapa que m’hi vaig sentir molt identificada. Quant la noia va fer p-3 p-4 p-5.
    Gràcies Carme.

  2. Molt ben retratat, però he de dir que quan ensopego amb una d’aquestes la reacció no em genera gaire energia, ni molt menys la que cal per escriure un blogpost. Cadascú prioritza la seva vida com li rota, i si es volen capbussar en la mindfulrèxia, tal com tu dius, bona sort 😉

    • Hola, Jopassava (Jordi?). Hahaha, gràcies per fer-me riure! A mi em suposaria molta més energia inventar “mindulrèxia” que pas escriure una entrada al meu wordpress. Està clar que cadascú prioritza com li rota, però jo no parlava aquí d’això, sino de l’esclavisme inconscient de les modes. I ho dic des del part natural, l’alletament matern, l’alimentació ecològica, l’espiritualitat i les relacions amoroses amb tothom (especialment amb el meu company).
      Tan sols és un reflex del que penso sobre les curses per ser “més” segons el moment.
      Una abraçada.
      Carme

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s